Our LXNIGHTS colleague, Prof. Will Straw (McGill University, Canada) is one of the co-editors of this special issue on the urban night just published by the Bulletin of the Italian Geographical Society. With the title “Geographies of the night” this monographic issue of the Bulletin of the Italian Geographic Society brings together about twenty authors, geographers and others, interested in analyzing this dimension for a long time forgotten.After the first works of the late twentieth century, the articles presented here continue exploring this “ephemeral and cyclic space-time”, its “inhabitants” and their practices, but also the development of a transdisciplinary field of study such as ‘Night studies’ that associates numerous actors from even beyond the university research.
LXNIGHTS is very pleased to divulgate this exciting opportunity to share our research experiences. Manuel van Hoben, LXNIGHTS team member, is coordinating the organization of this festival. The UAF Organization Committee asks scholars, videomakers, students and video-artist to submit works that approach the night in any of its multiple faces, that portrays what happens at dusk, that gives voice to those who live while we sleep, etc.
We welcome short films (approx. 15 min.) and long films (approx. 90 mins) in seven different formats:
• Documentary • Ethnographic Film • Music-video • MobileFilms: films made using cell-phones or tablets • Experimental: audiovisual projects that evidence a new approach to visual methods • Fiction films • Animated films
Este mes de Julho é o 5º aniversário do LXNIGHTS !!! 🥳🥳🥳🤩🤩
Para celebrar estes cinco de consolidação da nossa posição como grupo de investigação de referência sobre o lazer nocturno quer a nivel nacional quer a nível europeu, iremos retomar a realização dos LXNIGHTS Open Meetings / Encontros LXNIGHTS.
Esta iniciativa, que começará no Outono deste ano de 2019 e que terá também uma periocidade semestral, visa:
(a) partilhar experiências e conhecimento científico sobre a vida nocturna lisboeta e os seus impactos;
(b) discutir e propor novas políticas sobre a vida ncoturna em Lisboa;
(c) discussão sobre a criação e implementação de ferramentas de gestão municipal para uma noite mais segura, sustentável, igualitária, inclusiva e respeituosa com os moradores.
Ao longo do mês de Setembro, iremos dar mais notícias sobre o 5º Aniversário do LXNIGHTS e sobre esta nova edição dos LXNIGHTS Open Meetings / Encontros LXNIGHTS.
These are some of recent papers published by our LXNIGHTS colleagues Begoña Aramayona (Universidad Autónoma de Madrid), Adam Eldridge (University of Westminster), and Jordi Nofre & Daniel Malet-Calvo. Huge congrats))
Nofre J., Malet Calvo D. (2019) Pubcrawling Lisbon: Nocturnal Geoethnographies of Bairro Alto. In: Stahl G., Bottà G. (eds) Nocturnes: Popular Music and the Night. Pop Music, Culture and Identity. Palgrave Macmillan. https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-319-99786-5_4
Nos dias 15,16 e 17 de Novembro, o LXNIGHTS irá participar na NIGHTS CONFERENCE 2018 — “4th International Conference on Nighttime Economy, Culture, Urban Development and Health Issues”. Uma nova oportunidade para partilhar experiências e conhecimentos em mesas redondas, paneis, workshops, etc. com os colegas de Londres, Paris, Berlim, Zurique, Amsterdão, etc.
O LxNights, grupo de investigação académica sobre a noite de Lisboa e as transformações urbanas que ela provoca, existe há quatro anos. Em Abril, o grupo composto por investigadores da Universidade Nova e do ISCTE criou o Observatório do Lazer Nocturno em Lisboa, que ainda procura financiamento.
Jordi Nofre, o catalão que é o principal investigador do LxNights, explica como essa estrutura pode ajudar a mudar para melhor a vida nocturna na cidade. E propõe um plano de acção focado na saúde pública, na segurança, na mobilidade, na cultura e no combate à exclusão social e ao patriarcalismo.
Uma excelente oportunidade para pensar, propor e debater soluções de futuro para uma noite susténtavel e inclusiva em Lisboa. Apareçam e depois do debate, jantarcinho e fieldwork ;)))
Investigador defende a criação de um espaço lúdico aberto 24 horas na frente ribeirinha de Lisboa. “Não é só dançar e beber, também podem haver exposições, exibições de arte”, aponta Jordi Nofre
Texto de Lusa • 23/04/2016 – 12:39
O investigador Jordi Nofre defende a criação de um espaço lúdico que funcione 24 horas na frente ribeirinha de Lisboa, com actividades diurnas e nocturnas, ideia semelhante ao que o município pretende concretizar após gerir espaços da administração portuária.
“A frente ribeirinha de Lisboa tem algumas semelhanças com a de São Francisco, nos Estados Unidos, que tinha uma área portuária, com docas, e que foi reabilitada como espaço lúdico aberto quase 24 horas”, disse à agência Lusa o especialista espanhol do Centro Interdisciplinar de Ciências Sociais da Faculdade de Ciências Sociais e Humanas (Universidade Nova de Lisboa), sugerindo que o mesmo seja feito na capital portuguesa.
De acordo com Jordi Nofre, esta mudança foi “muito positiva em termos económicos”, mas também “em termos sociais”, já que a zona funciona agora como “um ponto de convívio entre diferentes grupos sociais”. “Hoje, a noite de Lisboa não é um espaço de convívio nem de encontro entre diferentes grupos sociais”, pois “está fortemente segregada”, considerou.Desta feita, defendeu que a aposta na frente ribeirinha de Lisboa — que pode ir “desde o Oriente praticamente até Cascais” — deve ser baseada numa “intervenção comunitária”. “Não é só dançar e beber, também podem haver exposições, exibições de arte”, apontou o investigador.
Jordi Nofre é também coordenador do projecto LX Nights, que visa estudar este tipo de transformações urbanas nos bairros históricos, e indicou à Lusa já ter apresentado a ideia do espaço de diversão à Câmara de Lisboa, com quem teve “conversações informais”. Além disso, “vamos propor o lançamento de um plano estratégico de lazer nocturno. Se a Câmara Municipal não avança com isso, vamos propor, contando com a população da associação de moradores, proprietários e de cidadãos em geral”, vincou. A seu ver, “não há uma meta definida do que tem de ser a diversão nocturna” na cidade, o que gera problemas para os residentes, como o ruído e a sujidade.
Autarquia sabe “muito bem o que quer”
Em declarações à Lusa, o vice-presidente da Câmara de Lisboa, Duarte Cordeiro, salientou que o município “tem uma estratégia muito clara e sabe muito bem o que quer”. “Na prática, a noite de Lisboa tem de estar dispersa por mais zonas e os horários […] têm de estar mais compatibilizados”, sustentou, referindo que a diversão “pode funcionar até mais tarde nas zonas onde tem menos conflito com os moradores”, na frente ribeirinha.
A autarquia pretende que neste local (entre o Passeio das Tágides, no Parque das Nações, e a DocaPesca, em Belém) deixem de existir limites de horário, acreditando que vai conseguir “levar um novo público para a frente ribeirinha”, argumentou Duarte Cordeiro, falando em festivais de música e actividades desportivas. Ainda assim, o autarca frisou que “é preciso mais competências para o município de Lisboa, porque não faz muito sentido a Administração do Porto de Lisboa ter competências sobre a administração de determinados espaços” junto ao rio, alguns dos quais “não têm vitalidade”. “Estou certo de que, nas nossas conversações com o Governo, conseguiremos a possibilidade de ter mais intervenção no espaço público da frente ribeirinha, que nos permitirá ter mais sucesso nesta estratégia”, advogou.
A ideia agrada à representante da associação Aqui Mora Gente, de moradores do Cais do Sodré. Isabel Sá da Bandeira disse à Lusa esperar “que a moda da noite passe para o outro lado” e que “se instalem aqui coisas de qualidade e comércio durante o dia”. Na sua óptica, isso iria atrair gente para ali morar, já que os residentes estão a sair devido às “noites mal dormidas” e aos preços do mercado imobiliário.
Uma perspectiva optimista tem a presidente da Junta de Freguesia da Misericórdia, Carla Madeira, que diz ver “um Cais do Sodré completamente reabilitado” daqui a 10 anos.
Other countries see social and economic value in their nightclubs. Here, we complain and close them down
‘Artists such as Tinie Tempah continue to thrive, yet the foundations on which they depend are now under intense pressure.’ Photograph: RMV/Rex/Shutterstock
Monday 2 May 2016 07.00 BST
‘Iwill NEVER forget this moment” was the Instagram caption from Taylor Swift, seen across the world as Rihanna performed at the Coachella festivalwith DJ Calvin Harris. And every week people have similar feelings when they go out at night with their friends. But nightlife is not only important because people enjoy it. Earning an estimated £66bn a year and employing almost 8% of the workforce, Britain’s night-time sector is of huge economic and cultural significance.
This is why people who care about music should be concerned that nightclubs are closing. During the past 10 years the number has reduced from 3,144 to 1,733. From the Arches in Glasgow to Garlands in Liverpool, London’s Madame Jojo’s and the Astoria, iconic venues are shutting their doors. London’s Dance Tunnel is the latest to go.
What happens at night is starting to concentrate minds, and rightly so. A commission is considering how London’s night-time economy is managed, and night tube services are scheduled to start soon. Just last week, the Night Time Industries Association launched a national campaign, #nightlifematters.
And it does matter, even if you’re not a clubber. The Bristol club and dance music scene is acclaimed for the role it played in the early days of the influential bands Massive Attack and Portishead. Think also of Acid Jazz Records. Set up by entrepreneur and DJ Eddie Pillar in 1988, and influenced by cross-genre club culture from the 60s to the 80s, it signed bands including Incognito, Brand New Heavies and Jamiroquai – as well as running the Blue Note in east London, which in turn hosted nights put on by Talvin Singh and Goldie’s Metalheadz.
Protesters stage a mock funeral procession in 2014 for Madame Jojo’s. ‘The steep increase in nightclub closures can be traced to changes in licensing and regulation.’ Photograph: Justin Tallis/AFP/Getty
The well-documented relationship between the Haçienda in Manchester with Factory Records and bands including New Order and Happy Mondays – as well as DJ Mike Pickering, who formed M People – highlights the role nightclubs have in the incubation of talent. From techno, drum’n’bass and garage in the 90s to the grime genre today, artists such as Dizzee Rascal, Tinie Tempah and Wiley continue to thrive, yet the foundations on which they depend are now under intense pressure.
Bars and clubs also play their part in urban regeneration. This was true in Liverpool in 1991, when Baa Bar opened, Cream established itself as one of the country’s most successful club nights and a tapestry of fashion designers, recording studios, labels and graphic designers clustered around it. It remains true today, whether you look at Manchester, Brighton or Glasgow. Peckham in south London is unrecognisable from a decade or two ago: the Bussey Buildingand CLF Arts Cafe have been a big part of that change.
Some businesses run out of steam, of course, and fashions change. But the steep increase in nightclub closures can be traced to changes in licensing and regulation. Over the past decade rules imposed by police and councils have developed in such a way that clubs are often now held responsible for crimes that occur at or even near them. No other business is punished when a crime happens on its premises, whether it is a bank robbery, a mugging at a shopping centre or a death in a car park. Yet attitudes to nightlife are different.
In part this is because police forces facing cuts see nightlife as a drain on dwindling resources. Councils, meanwhile, face similar challenges and have to respond to complaints from people living near venues – sometimes in flats erected long after the businesses subsequently portrayed as nuisance neighbours.
There is no societal justification for this erosion of the night economy. Serious crime has decreased in Britain in the past 10 years; people have never behaved as well as they do now. It’s about mindset. In Nashville, Las Vegas, Berlin and Amsterdam, they understand the dividends from a robust nightlife sector. We need to hear less about the costs and more about the benefits in Britain.
Feminicidis, agressions a l’espai públic, violacions i pressió estètica són les violències contra les dones que les manifestants van condemnar amb més força pels carrers del barri barceloní de Sant Andreu
El record de les dones assassinades pel masclisme va ser molt present al llarg del recorregut pels carrers de Sant Andreu
Clara Castanyo
La nit és nostra és la consigna que aplega moltes feministes pels volts del 8 de març per posar cos i veu a una manifestació, no mixta, que pren els carrers i les places quan ja és fosc. La fórmula de la manifestació nocturna busca plantar cara als temors i les sancions associades a la presència de les dones a l’espai públic durant la nit, un territori que l’imaginari patriarcal els veta i que el feminisme vol ocupar, com a símbol de la desigualtat estructural que opera per relegar les dones a l’àmbit privat.
Ara bé, més enllà del simbolisme de protagonitzar un acte reivindicatiu de nit i sense homes –algú s’atreviria a dir soles, tot i que eren prop de 400–, la quantitat de dones que la vigília del 8 de març es va reunir per formar part de l’acció, als carrers del barri de Sant Andreu, a Barcelona, fa difícil negar que la manifestació superava el pla simbòlic i suposava una acció d’apoderament.
En arribar a l’avinguda Meridiana, es va crear un cercle que, al centre, recollia un gran ‘Ni una menys’ blanc pintat al paviment / Clara Castanyo
De la plaça Orfila a la de Virrei Amat, les participants van traslladar les reivindicacions vertebrals del feminisme fent-les visibles i incessantment sonores als carrers. “El feminisme no pot ser només per blanques, de classe mitjana, acadèmiques, cis (no trans) i heterosexuals. Apostem per un feminisme que rebenti fronteres, presons, privilegis i talles i que s’adapti a les nostres capacitats, en lloc que les nostres capacitats s’adaptin al feminisme”, s’ha expressat al manifest que ha obert la manifestació, emmarcada en les Jornades d’Acció Feminista Autònoma per a Dones, Lesbianes i Trans Se va a armar la gorda.
“Apostem per un feminisme que rebenti fronteres, presons, privilegis i talles i que s’adapti a les nostres capacitats, en lloc que les nostres capacitats s’adaptin al feminisme”, proclama el manifest que es va llegir
“Estem fartes del productivisme, de curros que ens roben la vida i que els nostres projectes vitals s’esvaeixin davant del ritme capitalista. Estem fartes de precarietat afectiva i material. I fartes d’estar fartes, passem a l’acció”, s’ha pronunciat des del micròfon, abans que la gentada, agrupada més o menys en cercle a la plaça Orfila, es convertís en un riu compacte en enfilar el carrer Gran de Sant Andreu.
La marxa va arrancar amb la força de centenars de feministes proclamant “La nit és nostra, cap agressió sense resposta”. I, si bé els càntics reivindicatius van anar canviant al llarg de les dues hores de recorregut, les manifestants van mantenir la potència amb què els entonaven. Incansables. Incessants. O parlaments o consignes, fortes i compartides, replicades i repetides, però el silenci no va aparèixer en cap moment. Feminisme sense barreres
Només les veus i nombroses torxes es van mantenir alçades durant tot el recorregut. Va ser una manifestació sense banderes, una imatge que recull l’objectiu d’articular un feminisme (“que són molts feminismes”, destaca el manifest) sense barreres, contra els fronts compartits per totes: assetjament al carrer, agressions sexuals, pressió estètica, dret a decidir sobre el propi cos, violències del sistema sexe-gènere binari, feminicidis… I, travessant-los, el capitalisme, l’aliat “criminal” del patriarcat, tal com van cridar en diversos moments les manifestants.
Els missatges antipatriarcals no es van esfumar del tot rere les passes de la manifestació, sinó que van deixar empremta a les parets d’empreses i aparadors. Hi haurà gent que, avui, caminant per Sant Andreu, potser per primer cop, veurà la imatge d’un iceberg que ens ensenya que els feminicidis són només la punta de la violència contra les dones, sustentada en multitud de violències invisibilitzades.
L’encartellada també va deixar missatges per sensibilitzar, precisament, sobre violències més normalitzades. “El príncep blau no existeix, el masclisme violent sí” o “Violència masclista és que continuïs volent lligar amb mi quan t’he dit que no” són algunes de les seqüeles per la consciència que han quedat als carrers del barri.
“El príncep blau no existeix, el masclisme violent sí” o “Violència masclista és que continuïs volent lligar amb mi quan t’he dit que no” són algunes de les seqüeles per la consciència que han quedat als carrers del barri
A la vora, trobem pintades menys pedagògiques i més tallants. “Joderos, no somos floreros”, es va escriure a l’aparador d’una botiga de roba. “Viaja sola”, també es va replicar en un vidre, amb un esprai de pintura violeta. En les condemnes a empreses, excepcionalment, les grans protagonistes no van ser les botigues de roba ni la banca.
Durant la manifestació, es va denunciar la deportació de migrants com a negoci per empreses com Barceló Viajes o Air Europa, segons van acusar algunes de les convocants, i es va demanar el boicot a les empreses “que es lucren de les fronteres”. “L’infern per les persones migrants és un negoci milionari per empreses beneficiàries del concurs públic que anualment fa el govern espanyol per encarregar-se de les deportacions”, van assegurar. La marxa, es va reprendre sota el crit “Presons, CIES, batudes i fronteres, així es construeix la riquesa europea”.
La denúncia dels assassinats de dones pel fet de ser dones –com a feminicidis i no com a morts aïllades– va ser un missatge central i constant de l’acte, que va voler donar un espai a les que ja no hi són: dinou menys des de principis d’any, segons dades de Feminicidio.net (onze d’elles reconegudes oficialment com a víctimes de violència masclista, perquè només es comptabilitzen les assassinades a mans de les parelles o exparelles, de manera que queden exclosos els feminicidis en altres contextos). Aquests feminicidis es van elevar a 91 al llarg de l’any passat (oficialment, 59).
Entre les dones assassinades, hi va haver un record especial per a l’activista Berta Cáceres, la líder indígena i defensora dels drets humans assassinada a Hondures fa uns dies, el 3 de març
Entre les assassinades, hi va haver un record especial per a l’activista Berta Cáceres, la líder indígena i defensora dels drets humans assassinada a Hondures fa uns dies, el 3 de març. Durant molts anys, Cáceres va ser una pedra a la sabata massa incòmoda per aquells qui tenen interessos a construir una presa hidroelèctrica al riu del qual depenen, en bona part, la seguretat alimentària i la identitat cultural del poble lenca. “¡Cáceres vive, la lucha sigue!“, es va poder sentir en diversos moments.
Mentre la multitud avançava pel centre de la rambla de Fabra i Puig, a les voreres, algunes dones que es creuaven amb manifestants els preguntaven sobre la reivindicació, descol·locades, perquè encara no era 8 de març. En qualsevol cas, aprovació generalitzada de la iniciativa d’una manifestació nocturna feminista.
Durant el recorregut, es va passar per davant d’alguns grups d’homes, que es trobaven en terrasses de bars o es van apropar fins a la porta per observar l’escena. En passar-hi per davant, algunes manifestants van apujar el to dels càntics, interpel·lant-los: “Estamos hasta el culo de tanto tio chulo” o “Ni piernas, ni brazos, machitos a pedazos”. Ni abans ni després de l’hostilitat verbal, els homes amb qui es van creuar no van mostrar cap gest delator ni de rebuig ni d’aprovació davant la manifestació de dones, en general, ni de les consignes llançades, en concret. Més endavant, a l’últim tram del recorregut, diversos balcons es van omplir de persones curioses i es va aconseguir arrancar-los alguns gestos de suport.
Durant el recorregut, es va passar per davant d’alguns grups d’homes, que es trobaven en terrasses de bars o que es van apropar fins a la porta per contemplar l’escena / Clara Castanyo
En arribar a l’avinguda Meridiana, es va crear un cercle que, al centre, recollia un gran Ni una menys blanc, que va omplir l’espai d’olor de pintura i va arrancar aplaudiments immediats: “No hi som totes, falten les mortes”. I, sense canvis d’arrel, es van acumulant, a pesar que, cada any, els governs i els mitjans posin els comptadors dels feminicidis a zero.
“El patriarcat no es destruirà des de les urnes, per això, volem un feminisme de lluita constant als carrers i les cases”, es va aplaudir durant la lectura del manifest, de nou, al final del recorregut, en tot moment encapçalat per un “Fem-nos fortes, fem-ho juntes. La nit és nostra”. Una crida que sintetitza el feminisme “de fets”, actiu, combatiu, treballat de manera col·lectiva i des de la quotidianitat, que es va reivindicar.
O investigador Jordi Nofre considera que falta um plano estratégico em Lisboa na área do lazer noturno, a ser definido pela Câmara, já que a cidade se está a tornar num centro de “hiperludificação'” aberto 24 horas.
“Se [em Lisboa] houver um projeto de cidade — que eu acho que não há — é um projeto de ‘hiperludificação’, ou seja, transformar esta cidade, que vivia durante o dia e dormia durante a noite, numa cidade aberta 24 horas. É uma estratégia para criar receitas fiscais”, afirmou à agência Lusa o especialista do Centro Interdisciplinar de Ciências Sociais da Faculdade de Ciências Sociais e Humanas, Universidade Nova de Lisboa (CICSNOVA).
De acordo com Jordi Nofre, “a noite de Lisboa é um produto” turístico que a Câmara tem interesse em vender.
O investigador catalão defendeu, por isso, a “criação urgente, em menos de um ano, de um plano integrado do lazer noturno de Lisboa”, que pode passar pela aposta na frente ribeirinha.
Entre outras medidas, Jordi Nofre exemplificou que em Barcelona foram criadas “brigadas de agentes cívicos”, que circulam pelos bairros com mais movimentação a sensibilizar os visitantes e apoios financeiros para os residentes colocarem proteções contra o ruído como janelas com vidros duplos, ideias que a seu ver podem ser replicadas em Lisboa.
A viver na capital portuguesa há seis anos, o catalão apontou que a Rua dos Remédios, em Alfama, é o “novo Bairro Alto” devido ao surgimento de novos estabelecimentos “orientados não só para os turistas dos cruzeiros, mas também para o público português, que na sua rua não quer barulho”.
Para o responsável, a mudança também foi notória na Graça, pela fixação de estudantes nacionais e estrangeiros e de jovens de classe média alta, com possibilidades para “consumo de lazer noturno”.
Este tema vai estar em discussão no debate “O turista urbano como consumidor da noite lisboeta — O impacto da ‘turistificação’ no lazer noturno”, às 18:00 de quinta-feira no Centro de Informação Urbana de Lisboa, Picoas Plaza.
O encontro é organizado pelo LX Nights, projeto no qual Jordi Nofre é investigador coordenador e que visa estudar a transformação urbana de bairros do centro histórico.
A convivência entre estes fenómenos e os moradores nem sempre é pacífica. Em declarações à Lusa, o secretário-geral da Associação de Empresas de Bebidas Espirituosas (ANEBE), Mário Moniz Barreto, apontou o problema do ‘botellón’, referindo que hoje em dia os jovens consomem álcool “em locais públicos porque é muito mais barato”.
Para o representante, a “resposta não deve ser dada só ao nível da fiscalização, mas da prevenção e educação”.
Apesar de considerar que o “setor das bebidas espirituosas não tem muito a ver com o tipo de consumos nestas situações de rua”, o responsável lembrou que a ANEBE vai lançar com a Câmara de Lisboa a campanha de sensibilização “Lisboa à noite: necessidade de uma intervenção”.
Outro problema inerente à diversão noturna em zonas residenciais é o ruído. O coordenador do recém-criado grupo de trabalho para o ruído da organização ambiental Quercus, Paulo do Carmo, disse à Lusa que deve haver uma “fiscalização mais permanente por parte da Polícia Municipal e da PSP” e medições frequentes.
Para o responsável, a Câmara de Lisboa também tem responsabilidade enquanto entidade que fiscaliza e licencia, razão pela qual deve “adotar medidas para a diminuição de ruído que tem a ver com a vida noturna”.
It’s already confirmed!!! Next May 7, 2015. LXNIGHTS, in partnership with Sociology’s Alumni Association (NASNOVA), are very pleased to organize the first Fieldtrip on Lisbon’s Nightlife: from Martim Moniz-Intendente, along Bairro Alto and Bica and finishing in Cais do Sodré.
The aim of this sociological fieldtrip through Lisbon’s nightlife is discussing in loco several notions about our research topic: from the “night of Erasmus” to the Bairro Alto’s “touristification”, the politics of gentrification in historical neighbourhoods, socio-spatial segregation and public order.
On May 12, 2015, fieldtrip participants are kindly invited to join an open debate on trends and challenges of Lisbon’s nightlife.
Both events will be attended by the entire LXNIGHTS team:
Iñigo Sánchez Fuarros (INET-md, FCSH/UNL)
João Carlos Martins (CICSNOVA, FCSH/UNL
Patrícia Pereira (CICSNOVA-md, FCSH/UNL)
Daniel Malet (CIES-ISCTE/IUL)
Isabel Soares (CML, CICSNOVA, FCSH/UNL)
Jordi Nofre (CICSNOVA, FCSH/UNL)
For further informations please contact with Jordi Nofre (jnofre@fcsh.unl.pt)
From Barcelona to Lisbon. After the Iñigo Sánchez presentation’s this month in the Catalan capital, Daniel Malet and Jordi Nofre will present an oral presentation at the XII Luso-Afro-Brazilian Conference that will be held In Lisbon next February 2015.
The communication is entitled “Power, space and seduction in the Bairro Alto’s nightlife“. Malet and Nofre will invite session’s participants to do a 1-night ethnographic fieldwork in the most famous historical neighborhood of the Portuguese capital. For sure, it would be a very interesting way of confronting ideas and proposing (why not) further collaborative actions in form of papers, conferences, and projects.